Una mica més sobre mi.

Joan Duran Timoner, nascut a Manacor l’any 1959.

La trajectòria professional de Joan Duran Timoner comença en un despatx d’arquitectura, en el qual treballa durant 30 anys. Posteriorment, canvia totalment d’àmbit i, des de fa 13 anys, exerceix de bidell en un centre educatiu.

Tot i que des de ben petit s’ha interessat per l’art, la pintura i el dibuix, comença a experimentar amb les aquarel·les quan juga i entretén la seva filla.

A partir d’aquest moment, ja crea amb diferents materials, textures i tècniques, i utilitza des d’acrílics a arena.


Joan Duran Timoner defineix el seu estil d’abstracte amb trets figuratius, com nuus, retrats, natures, etc. Es considera un pintor autodidacta que prova i experimenta segons la creativitat, la motivació i els interessos.

L’any 2000 exposa per primer cop la seva col·lecció “Fòrum” a una galeria d’art de Palma. 

Ara, amb un gran recull d’aquarel·les, recopila la seva obra per mostrar-ne l’evolució així com els diferents estils i temàtiques.

Valors

Sensibilitat i respecte per l’art.

Treball des de la sensibilitat artística, i el respecte cap a l’obra d’art presideix les meves accions.

Orientació al client.

Els clients satisfets són la meva única garantia de futur. Tenir present la seva diversitat i orientar el meu treball cap a la seva satisfacció és la meva principal prioritat.

Orientació didàctica.

El meu primer compromís és facilitar l’acostament del públic a la cultura.

Compromís amb la societat.

Tracte de ser símbol de la vitalitat i de promoure, a través de l’art, conductes ètiques.

Confiança en les persones.

Impulso el treball participatiu basat en l’honestedat, confiança, integritat i responsabilitat de les persones, fomentat valors de llibertat i respecte per l’individu.

Vocació.

Baso el meu treball en la il·lusió de fer art. Projecte a projecte. Tasca a Tasca.

Disseny.

Cada creació se sustenta en rigor pel treball ben fet i el compromís social i cultural que el procés requereix.

Sostenibilitat.

Respecte total pel medi ambient i l’entronitzo, com deia Vida de la Blanche, «la naturalesa prepara el lloc, i l’home l’organitza de tal manera que satisfaci les seves necessitats i desitjos».